Un somriure
| 14 novembre 2010El que més m’agrada de tenir la meva edat, és poder viure el moment dia a dia. En realitat, gràcies als meus amics. Fins fa poc em sentia molt apagada, però ara veig que s’ha de disfrutar sempre. Quan un d’ells et treu un somriure quan les coses no van bé, agraeixo de tot cor el simple gest de donar-me una abraçada o de preocupar-se. Una companyia cada tarda, una sortida tot el dia, un matí per anar a comprar… estar al costat de gent que aprecies, per a mi es un regal. Poder parlar sense preocupar-se de que se n’assabenti tothom; una confiança. O per exemple, a casa arriba una bona notícia i hi ha un bon ambient. M’encanta poder compartir coses amb els meus pares o amb la meva germana petita, perquè es fa gran i comença a entendre una mica de món. Estar reunits a taula a l’hora de sopar i tenir una conversa llarga, o quan el pare arriba a casa i em pregunta com va tot, perquè hi ha una relació d’amor que per a mi, és el més important.
En el fons, si no tingués a tota aquesta gent, no sabria on recolzar-me, simplement cauria. Ara sé que puc despendre tota aquesta felicitat acumulada i compartir-la amb cada un d’ells, perquè es mereixen això i molt més.
Alba Larrosa
Alba, m’agrada el que vols dir al teu escrit, que és tot un elogi de l’amistat.
Si et sembla, però, ens fixarem en unes frases de l’inici de l’escrit:
“En realitat, gràcies als meus amics. Fins fa poc em sentia molt apagada, però ara veig que s’ha de disfrutar sempre. Quan un d’ells et treu un somriure quan les coses no van bé, agraeixo de tot cor el simple gest de donar-me una abraçada o de preocupar-se.”
– La primera frase no té verb. Què és “gràcies als meus amics”? Tal vegada “gràcies als meus amics m’adono que cal gaudir de cada moment” o “Els meus amics m’han fet adonar de la importància de gaudir de cada moment”?
– Acabes la primera frase referint-te als amics. Després hi ha una frase on no hi fas referència, i a continuació inicies una tercera frase amb “Quan un d’ells” referit als amics, és clar, però que ja queden massa lluny. El lector ha de reconstruir el que vols dir, i és important que no li posis aquest entrebanc. Facilita les coses: és tan senzill com canviar aquesta frase de lloc.
– “Et treu un somriure”. Els somriures no “es treuen”. Es pot dir més senzill: “quan un d’ells em somriu”.
– Hi ha dos “quan” seguits. Podem arreglar-ho?
– “Disfrutar” no existeix en català. Com es pot dir?
– Quan un amic em somriu agraeixo una abraçada. Oi que no té sentit? Doncs és el que en realitat diu el teu escrit. Suposo que vols dir que quan les coses van malament agraeixes un somriure, una abraçada o un gest de preocupació. No?
Ho deixo aquí. Estic segur que en una revisió atenta hauries detectat aquests problemes. Conclusió: cal revisar. Et proposo que ho facis i redactis de nou el que vos dir en aquestes frases. Si m’ho envies penjarem el text modificat.
No deixis d’escriure.
Josep Maria